Nerthus, senyora dels camps

Molta tinta s’ha gastat en debatre sobre Nerthus. Se li han atribuït noms com ara Hlodin, Eartha y Hertha, i fins i tot Njörd. Se li atribueixen sincretismes amb Jord, Freyja, Gefjon i sí, fins i tot Njörd. Però en el que la major part d’estudiosos de la mitologia teutònica estan d’acord és que Nerthus és el poder i l’aliment dels camps llaurats, deessa de l’abundància i de la riquesa de la terra. Jo et parlaré de la meva versió, doncs se n’ha dit de tot, de Nerthus, i sí, fins i tot que ella és Njörd.

Però no, no és Njörd. Realment no seria el primer cas en la mitologia nòrdico-germànica que una deessa i el seu consort són el mateix ésser, però en el cas de Nerthus, no crec pas que ella y el seu marit siguin a l’hora un sol ens. Ell és deu de la pesca, de l’espuma dels mars i de la cervesa. Ella és la deessa del cereal, de la terra fèrtil i la agricultura. Sabeu que en el panteó nòrdic hi trobem tres races bàsiques, els asos (deus i deesses de la guerra com en Thor o l’Òdin), els vans (deus i deesses de la agricultura, com en Frey i la Freyja) i els jötun (deus i deesses primordials com la Skadi i la Hel). En el cas de Nerthus i el seu consort, ambdós són vans. És a dir, són deus d’un panteó agrari, enfocat en l’abundància i la fertilitat. És costum entre els vans casar-se entre germans. És quelcom que ens pot escandalitzar, però no oblidem que són deus, i a l’hora de la veritat, bé, són lliures de fer el que vulguin. I sí, saps per on vaig, Nerthus i Njörd són germans. I a l’hora són marit i muller, i a l’hora són els pares dels vans més coneguts, la Freyja i el Frey.

A la deessa Nerthus se la representa amb una carreta tirada per vaques. Això pot ser ens recorda l’abundància nutrícia, simbolitzada per la vaca primordial Audhumla. No em refereixo a que Audhumla sigui una de les vaques de Nerthus, recordem que la vaca primordial fou la que va alimentar en un primer moment de la creació al primer jötun, Ymir, i després alliberà del gel a Buri, avi d’Odin. Però Nerthus i la seva filla Freyja, ambdues, creuaran els camps i els pobles conduint una carreta, la filla amb els seus gats de tir, la mare amb les seves vaques.

Poc se’ns explica sobre Nerthus als texts antics. Sabem que Njiörd, Freyja i Frey foren intercanviats com a presoners de guerra amb els asos, com en una mena d’armistici, un cop la anomenada guerra entre els dos va acabar. De Nerthus no sabem res. Es deuria quedar amb els vans? Sigui com sigui, Nerthus és una de les deesses més antigues del panteó germano-escandinau. Se’n coneix com se li rendia culte gràcies als textos de Tàcit. Ell ens explica com hi havia una carreta coberta per vels, tirada per les vaques sagrades. Els sacerdots de Nerthus eren capaços de sentir quan la deessa era a la terra i prenia possessió de la carreta. Quan això passava es decretava que tots els objectes de ferro, sobre tot les armes, s’havien de guardar i amagar. La carreta de Nerthus recorria els llocs, creant un clima de concòrdia, pau i joia. Quan la deessa volia tornar al seu lloc d’origen i els sacerdots així ho sentien, portaven la carrera a un llac i uns esclaus triats per a tal tasca rentaven els animals i la carreta, i també el seu misteriós contingut. I llavors, després d’haver tingut l’immens honor de contemplar el que els vels de la carreta amagaven, els esclaus eren ofegats al llac com a ofrena de sang i per mantenir el secret de Nerthus.

Per que sí, Nerthus també es la deessa d’allò que esta ocult a la vista, empassat per la fèrtil terra, des de llavors del cereal als ossos dels difunts. Com tota deessa ctònica, sempre hi ha una relació intrínseca de la vida i l’aliment, amb la mort i el sacrifici.

A Nerthus se la representa velada, pujada sobre la seva carreta tirada per vaques. Les ofrenes que més la satisfan és tot allò que representi el cereal elaborat, com pa, galetes, pastissos, i en menor mesura també cervesa, i llet de vaca.

Només em resta, doncs, desitjar-te tots els dons de la mare terra, l’abundor i la fecunditat que concedeix la deessa Nerthus. I, això sí, no et preguntis mai què has fet de bé per merèixer tota aquesta riquesa, accepta-la tal com ve, doncs aquells que es feien masses preguntes i miraven sota els vels de la deessa, mai podien explicar allò que havien vist.

Rep doncs les benediccions de Lammas, a dos dies per la lluna plena de juliol del 2019.
Així sigui.

Nàtica
Nàtica
Sacerdotisa de la Diosa. Graduada en Historia.Mis publicacionesMás sobre mi...

Comenta...

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *