Dia Mundial de (les dones de) la Deessa 2019

Tots els anys intentem anar un pas més enllà en la nostra celebració del Dia Mundial de la Deessa. Aquest any, però, hem anat un pas més aquí. No ha estat quelcom grandiloqüent o ostentós, ha estat un preciós ritual femení i intimista, proper, acollidor, personal i, sobre tot, molt poderós i transformador.

Al coincidir amb l’últim dia de vacances per molts, aquest any no hem tingut la gran assistència a la que solem estar acostumades. Jo crec (bé, ja sabeu com penso), que si van venir les que van venir, va ser perquè aquesta experiència tenia que ser per elles. Cadascuna que va venir va enfrontar, d’una manera o una altra, els seus propis fantasmes.

Doncs si, aquest cop un ritual humil i tendre, proper i, fins i tot, amb un xic de diversió, que havíem imaginat, es va tornar en tota una prova de grandesa i plenitud de les assistents. És increïble com la Deessa intervé amb tot el seu potencial quan les senzilles mans humanes construeixen quelcom en el seu Nom.

Quatre dones mítiques de la mitologia catalana, la Tinyosa, la Molsosa, la Balanguera i la Dama Blanca. Quatre, com quatre direccions, quatre elements, quatre estadis de la matèria.

La primera, la Tinyosa, dama de la boira, ens va ensenyar el valor, la confiança en nosaltres mateixes, l’escoltar la veu interior i silenciar allò que ens ha de confondre. Un cop passada la prova i mostrat el valor, ens va obsequiar un potet de vidre que contenia la seva essència. Un xic de boira que ens podríem endur a casa.

 

La Molsosa rient amb una assistent i fent pensar en la seva pròpia valía.

La segona, la Molsosa, senyora dels boscos. Hi ha qui diu que és una antiga deessa mare de les nostres terres. Qui sap. El que si saben és que és una dona forta, que sap molt bé els que vol i com aconseguir-ho. Una dona poderosa que va saber fer-nos veure quan valuoses som i quantes qualitats tenim. Un cop superada la prova ens va donar una insígnia, un símbol de la deessa mare que ella va ser en el temps de les llegendes.

La tercera, la dama filadora, la teixidora de destins. Ella és la Balanguera. És curiós que ella, que és com una parca de casa nostra, fos la més amable de les quatre. Perquè sí, el destí no és cruel, ans és dolç si sabem imaginar des de l’amor i la comprensió, els millors desitjos pel nostre passat, el nostre present i el futur que ens esdevindrà. Ella ens regalà una bella garlanda per recordar que des del cor, siguem al temps que siguem, podem estimar i sanar cadascuna de les etapes de la nostra vida.

 

La Dama Blanca fent una prova molt seriosa.

I la quarta, de totes la més clara i a l’hora la més fosca, la Dama Blanca, senyora de la mort. Ella es va acostar amb una llum a les mans, més que disposada a endur-se les ànimes de les dones allí congregades. Però elles, una a una, fermes i poderoses, li van donar tot de raons per seguir vivint.
I és que a vegades oblidem per a què estem vives. I hem de recordar que si seguim aquí es que encara ens queden coses per fer i cors que estimar. Ella ens donà el símbol de la vida amb una petita espelmeta, sempre i quan tinguéssim el valor d’enfrontar-la i superar-ne el repte.

 

La representació de la Deessa al centre de l’altar.

Les quatre dones mitològiques van venir, van fer-nos el seu repte i van marxar, però una força poderosa estigué amb nosaltres des de bon començament fins el final, de forma silenciosa, imperceptible, endormiscada.
La Deessa Dragona, de la que ningú recorda ja el seu nom, ho espiava tot des del centre de l’altar.

Ella, que com una presència en la boira, batega sota els nostres peus amb el ritme dels cors de les que habitem la seva terra.
Ella, oculta y quasi perduda en les rondalles, pot ser despertarà amb tota la seva màgia i poder, com la insígnia de la Deessa desperta d’entre el tel de la Tinyosa, quan s’encén el nostre fanalet.

Fanalet que van fer amb els regals de les proves que van passar.

 

Nàtica C. Roig.

 

 

 

Lunitari
Lunitari
Sacerdotisa de la Diosa. Presidenta del Templo de la Diosa y de la Hermandad de la Diosa. Me encanta la música, la creatividad y la artesanía. Mis publicacionesMás sobre mi...

Comenta...

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *