Llegendes celtes (3a part): Fades, elfs i follets

Llegendes celtes (3a part): Fades, elfs i follets
Abans de continuar, una precisió històrica: els celtes no van edificar Stonehenge, ni Newgrange. Els megàlits (menhirs, dòlmens, “cairns”, “cromlechs”) són del Neolític, 5000 i 4000 a.C.
I les primeres onades de migració celtes des de l’actual Alemanya cap a les Illes Britàniques, la Gàl.lia i Iberia són del final de l’Edat del Bronze, 2000 a 1200 a.C i Edat del Ferro1000 a 400 a.C (època de Hallstat 800 a.C; època de La Tène 400 a.C).
Tant se val! Els celtes no van “plantar” megàlits, però els van venerar i en van treure partit.
Malgrat la falta de rigor històric i arqueològic, la “celtomania” romàntica del segle XIX (Mac Pherson, Chateaubriand, Mendelssohn, Bellini…) és molt atractiva com ho pot ser ara el Senyor dels Anells, Harry Potter o Brave.
Els Celtes eren politeistes i tenien un vincle estret amb la natura: mar, illes, rius, fonts, arbres, plantes, animals, coves, túmuls, menhirs, dòlmens, “cairns”… i celebraven els cicles de l’any, solars i lunars.
Diuen les llegendes que després de la segona batalla de Mag Tuired i de la victòria dels Milesians, el Tuathas Dé Danaans es van retirar sota els dòlmens, a l’interior dels arbres, dels túmuls, al Sidh, al Tir na nÓg (Illa d’Eterna Joventut).
Al món celta hi pul·lulen fades, elfs, follets, esperits del bosc, objectes màgics, animals mítics (ós, corb, senglar, cérvol, cigne…)
Les fades eren/són nimfes, nàiades, dríades a mig camí entre el món espiritual i el món terrenal elemental, en estreta relació amb l’aigua i la pluja, les plantes, sobretot les flors. En origen les fades, petites i lluminoses, eren magues i protectores del destí (fatus) dels humans i dels animals.

“6 of Cups” del Tarot Celta, les fades lluminoses són companyes i protectores dels infants.
Áine, reina de les fades, fada de la fertilitat dels prats i camps, era filla de Manannan Mc Lyr. Ailill Aulom, rei de Munster, la nit de Samahain, va intentar raptar Àine, qui, en defensa pròpia i justificada, li va mossegar i arrencar l’orella. I ja sabeu que un rei celta a qui li falta una part de la seva anatomia, encara que sigui una orella, no pot regnar (recordeu, en un article anterior, quan el rei Nuada va perdre el seu braç?). Així va demostrar Àine el seu poder “fatídic” sobre un rei!
Tant de bo Persèfone/Proserpina hagués fet el mateix i la mitologia greco-romana… revolucionada!
Les fades van pagar les conseqüències de la cristianització i de les supersticions medievals. Esdevingueren bruixes malèvoles del tipus Morgana o protectores etèries del tipus Viviana (en parlaré més endavant). I de retruc les fades bones es transmutaren en àngels i els déus pagans en sants.
Un detall curiós: als segles XVII, XVIII, XIX a Europa tornen les fades madrines a “ser de moda” amb la popularització dels contes de fades de Charles Perrault (La Ventafocs, La Bella Dorment, Polzet, Barba-blava, El gat amb botes), dels germans Grimm (Blancaneu, Rapunzel, Hansel i Gretel, El flautista de Hammelin), de Hans Christian Andersen (La Sireneta, La Reina de les Neus, l’Aneguet lleig, el Soldadet de plom).
I no parlem de Disney!
Els elfs: els trobem sobre tot en la mitologia nòrdica, però també en la celta. Eren/són àgils, lleugers, màgics, esperits mig-humans, mig-angelicals, poden travessar parets, viuen en boscos, fonts i coves, són bons orfebres i músics.
Tolkien i Peter Jackson els han modernitzat i n’han fet una comunitat de bellesa i evolució superiors.

“Page of Pentacles” (Ors) del Tarot Celta representa un elf jugant amb un triskel d’or.
Els “Leprechauns” irlandesos eren/són follets petitons, genis protectors del bosc, dels arbres i de les plantes. Tenen una caldera plena d’or enterrada al peu de l’arc de Sant Martí. Els “Leprechauns” són sabaters. Altri, en les coves, treballen els minerals, els metalls preciosos, les pedres màgiques.
A part de ser genis del bosc i dels jardins ho poden ser de les cases i són molt entremaliats!

“The Fool” arcà major del Tarot Celta és la figura simpàtica d’un follet del bosc, lliure i despreocupat, caminant sobre l’arc de Sant Martí.

“8 of Pentacles” (Ors) del Tarot Celta és un “leprechaun” sabater envoltat de fades i animalons del bosc.
Els goblins: Els “Genii loci” de Juli Cèsar, “genis dels llocs”, en llatí medieval “gobalus”, que significa errant, vagabund, són “goblins”.
Humanoides, petits, lletjos, geperuts, verdosos, cobdiciosos, entremaliats, sorollosos, els goblins no són especialment agraciats, tenen mala bava però es pot negociar amb ells…
Em sembla que Harry Potter, al seu estil, ha tornat a posar de moda els Goblins!

“7 of pentacles”(Ors) del Tarot Celta, uns goblins no li faran mal a un nen innocent!
El Roure, per als celtes era l’arbre sagrat i un temple natural. D’aquí la importància del gla (futur roure) i la importància dels vesc, aquesta misteriosa i perfecta simbiosi amb el roure.

“The hanged man” l’arcà major nº 12 del Tarot Celta expressa la transformació del gla en roure i viceversa.

“The Hierophant”, l’arcà major nº 5 del Tarot Celta representa la figura del druida (sacerdot, metge, jutge, conseller, home savi…) i el ritual de la collita del vesc sagrat. Al Ressorgiment celta dels Segles XVIII i XIX el druida era una figura antiga, misteriosa i romàntica. Druides i druïdesses són figures clau del neo-paganisme. I uns còmics de la Gàl.lia contemporània li fan l’ullet a la figura del druida i del bard!

L’arpa cèltica és l’instrument màgic de Dagda i un dels símbols de Irlanda però també de Bretanya i Gal.les. Ho entenc perquè el seu so és màgic! (us recomano escoltar Sian James, Àine Minogue o Gwénael Kerléo)
Recordeu com l’arpa del Dagda canviava les emocions i canviava les estacions…

“Queen of swords” (Espases) del Tarot Celta, està asseguda en un tron de cristall i al so de l’arpa floreixen lliris de neu.
El nombre 3, nombre màgic, és important per als celtes: el triskel, el trèvol, les 3 grues de Brigid, les 3 Matres.

“Knight of Swords” (Espases) del Tarot Celta és la figura de Tarvos Trigaranos, “el brau de les 3 banyes i de les 3 grues”, simbolitzant la força, la reialesa i el déu gal Esus.
“Tres vegades l’edat d’un cérvol, l’edat d’un àguila; tres vegades l’edat d’un àguila l’edat d’un roure”

“The world” Arcà major del Tarot Celta.
…/… continuarà
Nolwenn, germana del Temple