TOT COMENÇA AMB MERLÍ… (Cicle artúric 2a part)

TOT COMENÇA AMB MERLÍ…
…perquè sense la intervenció de Merlí no hauria nascut Arthur!
Merlí és un avatar de Cernunnos, un híbrid entre druïdisme i cristianisme. Acabarà vivint al bosc, presoner de l’encanteri de Viviana. Per a Robert de Boron, acabarà reclòs al seu “esplumoir”.
(“L’esplumoir” no té traducció, ni de bon tros és clar el seu significat en francès. És cert que ve de “ploma”. Serà un lloc a prop d’on viu Percival, guardià del Greal, un lloc petit, retirat, on escriure? O un lloc on Merlí, afeccionat a les transformacions, es metamorfosa en ocell? Misteri…)
Segons Nennius (recordeu la “Historia Brittonum” de l’article anterior?) hauria existit un bard de nom Myrddin, Marzin en Bretanya continental, Merlinus en llatí.
Per cristianitzar els seus orígens, Robert de Boron (veure l’article anterior) fa de Merlí el fill d’una monja cristiana, Carmelis, fecundada per un íncub sota la forma d’un ocell. Una metàfora de la mística cristiana fecundada per l’antic paganisme considerat infernal…
Merlin va néixer negre i pelut, però tan bon punt el bategen perd el seu aspecte infernal.
Una vegada el nen deslletat, la seva mare havia de ser cremada, pobreta! Però Merlí als 9 mesos ja parlava com un adult i la va salvar explicant-li al jutge tots els “pecats” de la seva pròpia mare (resulta que el jutge no era fill del que pensava que era el seu pare, sinó fill del confessor de la mare… Un veritable vodevil!). El jutge per evitar l’escàndol, va absoldre la mare de Merlí… i de pas la seva pròpia mare!
Aquest nano promet!
El rei britó Vortigern construïa una fortalesa per protegir-se dels saxons, però les muralles construïdes de dia s’esfondraven de nit. Malgrat la sal espargida, l’aigua beneïda i les pregaries, el fenomen continuava. Les conclusions dels consellers del rei van ser que, per evitar-ho, s’havien de regar els fonaments amb la sang d’un nen sense pare… i, és clar, entre els nens sense pare, li toca a Merlí i se l’enduen a la Cort sense explicar-li el perquè.
Davant del rei, el nen Merlí fa una demostració magistral de clarividència i de retòrica. Li etziba que, tot i que no li han explicat perquè està aquí, ell sap perfectament que el volen matar. Afegeix que el seu sacrifici no és la solució perquè les torres no s’esfondrin i que el rei pregunti als seus arquitectes què hi ha sota els fonaments.
-No ho saben? (mutum facere = ni mu!)
-Doncs hi ha una capa d’aigua i si no s’ho creuen que excavin i ho comprovin!
(Efectivament! Es descobreix una capa d’aigua).
-I què hi ha a l’aigua? (se senten volar les mosques)
-No ho saben? Doncs hi ha una cova gegant.
-I què hi ha a la cova? (Ningú pot respondre)
-Dos dracs que dormen de dia, però que, de nit, es mouen, l’aigua bull, la terra tremola, les muralles trontollen i s’esfondren! Només dit això, els dos dracs es desperten, bramant entre flamarades, un de roig i un de blanc, despleguen les ales, s’envesteixen, s’arrapen a tort i a dret i, després de tres dies de lluita acarnissada, el drac roig (símbol dels gal·lesos) mata el drac blanc (símbol dels saxons).
Vortigern no té més remei que deixar anar Merlí, qui, abans de desaparèixer al bosc, li vaticina la seva victòria sobre els saxons i li aconsella abdicar a favor d’Uther Pendragon, després.

“7 of Cups” del Tarot Celta
Efectivament els britons seran victoriosos, Vortigern abdicarà a favor d’Uther Pendragon i Uther Pendragon anirà al bosc, en persona, a buscar Merlí per fer-ne el seu bard oficial, conseller i mag assalariat.
Em direu: només era un nen. No! Merlí és el mag per excel·lència que pot tenir l’edat que vol en el moment que l’interessa.
Quan farà servir la màgia per ajudar Uther Pendragon a seduir Ygraine ja tindrà aspecte d’home gran.
Merlí afeccionava les escapades, fugint de la Cort uns quants mesos, per viure al bosc, parlava el llenguatge dels cérvols, senglars, llops, ocells i canviava d’aspecte.
En l’article anterior vaig explicar com el naixement d’Arthur recordava una mica el d’Hèrcules.
Uther Pendragon desitjava Ygraine (Ygern, Igerne), esposa del duc de Cornualles, (Gorlois, Goloët, Gwrlais).
Va demanar a Merlí que fes servir la seva màgia per donar-li l’aspecte de Gorlois i així poder dormir amb Ygraine. Aquella mateixa nit Arthur és concebut. Gorlois mor al camp de batalla i Uther Pendragon té via lliure per casar-se amb Ygraine.
Merlí no tenia massa escrúpols com a mag! Però en fi… Viviana més endavant el pagarà amb la mateixa moneda.

“Merlin et Viviane” (Gustave Doré)
Merlí reclamarà el nou nat, en serà el tutor i el farà criar lluny de la Cort sota una altra identitat (potser algun remordiment per la mort de Gorlois?)
Quan mor Uther Pendragon sense hereu, Merlí torna a escena i assegura que per Nadal se sabrà qui serà el futur rei.
Després de la missa de Nadal, davant de l’església, apareix sobre una pedra quadrada una enclusa amb una espasa ficada fins la guarda. I una inscripció “Qui tregui l’espasa serà rei del país”.
Entre Nadal i Cap d’Any, 250 homes (la misogínia medieval no menciona cap dona) intentaran, sense èxit, treure l’espasa. El jovenet Arthur, com si res, ho aconseguirà i Merlí revelarà l’origen i la legitimitat del seu pupil.
Boron considera Merlí també l’instigador de la Taula Rodona.
Arriba un moment en què l’edat no perdona. Tantes metamorfosis! Excés de feina i el “burn out”! Als 118 anys Merlin no està ben bé del cap i es converteix en Merlí el Foll que vaga pels boscos, despullat, pertorbat.
Sortosament beu l’aigua de la font de Barenton i es cura.
Segons la versió de Malory (segle XIV) i de Tennyson (segle XIX):
Merlí, per acabar, s’enamora bojament de Viviana. Ella l’afalaga, insisteix que li ensenyi com conèixer les plantes, guarir, entendre el llenguatge animal, que caigui la pluja, etc… i durant mesos Merlí, encisat, li ensenya el seu art. Té assumit el que l’espera (no oblidem que és vident) i accepta a ulls clucs ensenyar-li com empresonar una persona sense murs ni ferros.

“The beguiling of Merlin” (Edward Burnes-Jones)
Viviana, sense contemplació, l’adormirà amb la fórmula màgica adequada que ell mateix li va ensenyar, i així el mantindrà en una presó invisible, al bosc, pels segles dels segles.
Altres autors prefereixen que Merlí acabi al seu “esplumoir”, a prop de Perceval i del Greal… I jo també!
No m’agrada que sempre siguin les dones les dolentes i traïdores.
També alguns autors (com Tennyson) consideren Viviana i Morgana la mateixa persona. Doncs no!
Per Chrétien de Troyes (veure article anterior) Viviana és la madrina de Lancelot. Després de la mort del rei Ban de Benoïc, pare de Lancelot, el criarà fins els 18 anys i després el portarà a la Cort d’Arthur a Camelot, per ser cavaller de la Taula Rodona.
Serà Viviana qui donarà l’espasa Excalibur a Arthur quan se li trenqui la seva primera espasa (alguns autors afirmen que l’espasa de l’enclusa és Excalibur, tampoc!). Viviana surt del llac amb Excalibur per entregar-la a Arthur i serà Viviana qui agafarà al vol Excalibur, llençada a llac a la mort d’Arthur, i la retornarà al Llac.
M’agrada més aquesta faceta de Viviana no passada pel filtre misogin.

“8 of Cups” del Tarot Celta
Autors com Tennyson no tenen molt clara la diferència entre Viviana i Morgana. Al meu parer, Morgana (Morgain, Morgan Le Fay, Morgane) és el personatge més víctima de la misogínia medieval i del puritanisme victorià. En origen era un personatge positiu. Però al fil del temps, la seva personalitat i el seu rol van anar canviant fins semblar l’avatar més negre de la temible deessa Morrigan o de les més negres “pecadores”.
Per a Geoffrey de Montmouth Morgana era deixebla de Merlí, fada, remeiera i maga, guardiana d’Avalon. Figura amable i positiva.
Chrétien de Troyes la converteix en la germanastra d’Arthur (filla de Ygraine i Gorlois) i mare de Yvain (Owein). La seva germana Morgause és mare d’un altre cavaller de la Taula Rodona, Gauvain (Gawin, Galvany).
Aquí tampoc res a dir.
Malory, que inspirarà generacions posteriors d’autors, accentuarà la faceta fosca de Morgana, malèvola, “femme fatale”, col·leccionista d’amants, la que traeix Ginebra i Lancelot, la rival de Merlí. Quantes projeccions dignes de ser psicoanalitzades!
Tennyson unirà Morgana i Viviana en un sol personatge. La moral victoriana imperant (repressió sexual, doble moral, façana de dignitat) la convertirà en una força del mal, mentidera, manipuladora i fosca.
Tampoc s’ha de prendre al peu de la lletra films com Excalibur (1981) amb interpretacions que no tenen res a veure amb les arrels medievals.
Però sempre els dolents son interessants a les sèries i pel·lícules, i fan que els bons semblin millors, oi?
A mi, Morgana m’agrada. És un dels personatges femenins més forts. Una dona que no es queda relegada a l’esfera que marca la societat. La veig com una druïdessa, poderosa, dona lliure, autosuficient, font de coneixements. Demonitzada per autors masculins i per l’Església, com totes les Dones Sàvies que malauradament foren cremades com a bruixes.
…/… Continuarà

Nolwenn, germana del Templo de la Diosa