Llegendes celtes (5a part)

Llegendes celtes (5a part)
Abans de parlar de triangles amorosos (generalment una parella jove i un home gran o un oncle…) us contaré La llegenda de Finn:
(Finn el trobarem posteriorment a un triangle amorós)
Deimné és fill de Muirné. L’educa el mag Finegas. Fa set anys que Finegas vol pescar el salmó del coneixement i de la saviesa. Un salmó que es pot menjar sense matar-lo. És immortal perquè menja els fruits màgics d’un teix que cauen directament a la font.
El pesca, per fi! I tot seguit li demana al seu deixeble Deimné que el cuini, però que no en mengi. Quan Deimné li porta el plat, confessa que s’ha esquitxat amb un tros de pell del salmó i s’ha llepat el polze (no us recorda el pobre Gwyon i la poció màgica de Ceridwenn d’un article anterior?).
Finegas, contràriament a Ceridwenn, no reacciona malament. Li diu que es pot menjar el suculent salmó perquè, segons l’oracle, és ell, el seu aprenent, a qui estava destinat el salmó. A partir d’ara es dirà Finn, ja serà un iniciat en armes, màgia i poesia, i entendrà el llenguatge dels animals. Cada vegada que voldrà saber alguna cosa només haurà de portar el seu polze a la boca.
Finn a partir d’ara serà capità dels Fianna (exèrcit dels genis del bosc), es casarà amb Sabha, una dona-cérvola, i tindran un fill, Ossian, que serà bard i guerrer dels Fianna.

“Page of Cups” (Copes) del Tarot Celta: Finn amb el salmó del coneixement.

“3 of Wands” (Bastons) del Tarot Celta: Els gossos de Finn reconeixen la cérvola d’argent, dona de Finn.
Parlar de llegendes de triangles amorosos, sinònims d’amor i mort, és tornar a trobar-nos amb Finn.

Llegenda de Finn, Diarmaid i Grainné:
Sí! Tornem a trobar Finn però ni de bon tros és el jove amable i espavilat de la llegenda del salmó! S’ha convertit en un vell rondinaire.
Es vol casar amb la jove Grainné però ella no està entusiasmada, gens ni mica, de casar-se amb aquesta murga!
El dia del casament Grainné fa beure un filtre màgic a Finn i als seus capitans Fianna perquè dormin i així poder fugir amb Diarmaid, nebot de Finn, de qui està enamorada.
Diarmaid no vol trair el seu oncle, però també està enamorat de Grainné. Ella li fa una mica de xantatge emocional, finalment ell accedeix i fugen.
Tant bon punt Finn es desperta, demana l’ajuda d’Oengus, el seu pare adoptiu, i envia els seus guerrers Fianna a buscar pistes dels fugitius.
Quin dilema per a Oengus, déu de la capa dels raigs d’or, que també és protector de Diarmaid!
Diarmaid i Grainné es passen set anys fugint d’amagatall en amagatall, perseguits per Finn i els Fianna (ja sabeu que la teoria de la relativitat del temps no és d’Einstein…). La història s’allarga perquè els dos bàndols estan protegits per Oengus…

“10 of Cups” (Copes) del Tarot Celta ben podrien ser Diarmaid i Grainné.
Ja hem vist en capítols anteriors que el “geis” és una obligació o prohibició resultat d’un encanteri.
El “geis” de Diarmaid és que no pot sentir lladrucs de gossos sense precipitar-se per anar a caçar. Finn ho sap, sospita que la parella està amagada en una cova, i provoca expressament els seus gossos perquè bordin davant de l’entrada. Resultat: Diarmaid surt de la cova on s’amagava amb Grainné. Ha begut oli!
Finn es fa el magnànim: invita Diarmaid a caçar un porc senglar monstruós (pel seu “geis”, Diarmaid no es pot negar a caçar), pensant que aquest senglar liquidarà Diarmaid. Però no! És Diarmaid qui mata el senglar.
Finn l’obliga a mesurar amb els seus peus la llargada del porc senglar just acabat de caçar (sap que els seus pèls punxeguts són pur verí!). Diarmaid es punxa el peu i la punxada és mortal.
Quin quadre!… Diarmaid agonitzant… Grainé desesperada planyent-se dels seus destins… Els Fianna (antics companys i amics de Diarmaid) a punt de revoltar-se perquè Finn (convertit en un vell sòrdid i cínic) es nega a anar a la font!
Efectivament Finn té el poder de guarir una persona ferida donant-l’hi aigua personalment.
Però es fa el ronsa per anar a buscar aigua a la font. Vol dur a terme la seva venjança: que Diarmaid mori. I quan els Fianna l’obliguen a anar-hi, Finn hi va tan a poc a poc com pot, en torna vessant d’amagat la meitat de l’aigua a mig camí i, és clar, quan arriba no hi ha res a fer: Diarmaid és mort. I Grainné, per si això fos poc, allà mateix morirà de dolor.
Ja us ho vaig dir: Triangles d’amor i de mort…
En origen el rei Conchobar era un rei just, agraciat, poeta i guerrer.

“King of Pentacles” (Ors) del Tarot Celta representa Conchobar jove i fa patxoca, oi?
Malauradament l’edat no perdona i La llegenda de Deirdré, Noisé i Conchobar ho demostra. Té moltes coses en comú amb la llegenda anterior: la promesa d’un rei, ja vell, una dona que està enamorada d’un heroi jove i la venjança mortífera del rei.
El druida Cathbad (recordeu la llegenda de Cú Chulainn?) alerta el rei Conchobar que la filla que espera la dona de Fedelmid, el seu bard, naixerà tan meravellosament bella que representarà un perill per a Ulster. I el seu nom serà Deirdré (que vol dir perill).

“9 of Cups” (Copes) del Tarot celta, ben podria ser la mare de Deirdré…
Conchobar no vol matar la noia. Així que pugui està disposat a casar-se amb ella i, donada la situació, quan neix Deirdré, la fa tancar en una torre fins que arribi a l’edat conforme.
Només podran estar amb ella una mainadera i Leborham, la maga de confiança.
Passen els anys com si res i Deirdré, ja crescuda i avorrida, a l’aguait des de la seva torre, veu tot el que passa al regne. Un dia des del camí de ronda l’hi arriba un cant portat pel vent. Deirdré s’enamora perdudament d’aquesta veu. Leborham li confessa que el noi que canta es Noisé. Deirdré, des d’aquell dia, vol conèixer Noisé.
(Aquí un parèntesi: Noisé és un jove molt especial de posat introvertit i sensible, dotat d’una veu meravellosa. Quan canta, les vaques donen més llet… El que ens confirma que els celtes ja eren avesats a la musicoteràpia animal!).
Deirdré, malgrat estar confinada, és espavilada. La sort de tenir una maga mainadera no la té tothom! S’escapa de la torre amb la complicitat de Leborham, es reuneix amb Noisé i li fa també xantatge emocional perquè s’escapin junts. Noisé es resisteix perquè sap que no és de bon auguri escapar-se amb la promesa del rei! Però l’amor a primera vista és el més fort.
Els dos germans de Noisé saben que al cap i a la fi no poden lluitar contra el destí ni contra les prediccions de Cathbad. Encara que el futur pinta molt negre, no poden deixar el seu germà a l’estacada i l’acompanyen en la fugida.
Fugen a l’actual Escòcia.
El primer que fan es construir una casa de fusta per amagar la bellesa de Deirdré. Però un funcionari tafaner del rei local, descobreix que aquí hi ha marro, en parla al seu rei i per poc els enxampen.
Tenen el temps just de saltar a la barca i fugir cap a una altra illa.
Mentrestant els Serveis Secrets de Conchobar han trobat el rastre dels fugitius.
Conchobar, abans d’enviar Fergus d’agent diplomàtic per convèncer-los de tornar, li fa jurar que tornarà amb tots quatre abans de la nit del dia mateix del desembarcament. També li fa jurar que, de pas, aniran a saludar el seu amic Borrach. Fergus jura i cau al parany sense adonar-se’n.
El “geis” de Fergus és el mateix que el de Cú Chulainn (el recordeu?)
No es pot negar a una invitació a dinar.
I Conchobar demanarà a Borrach que retingui Fergus a dinar el dia que passi per casa seva.
Deirdré té un somni premonitori: tres ocells arriben de Ulster i canvien tres gotes de mel del seu bec per tres gotes de sang.
Per Deirdré significa que Fergus i els seus dos fills “melosament” convenceran Noisé i els seus dos germans però ells hi perdran la vida (la sang).
Desembarca Fergus que jura solemnement que Conchobar els ha perdonat i en dona garantia personal. És sincer. El que no sap és que Conchobar, no! Ja sabem com la Història de la humanitat està plena de mentides de reis…
Deirdré està desesperada però no té més remei que embarcar cap a Irlanda.
Quan passen per casa de Borrach, Fergus se n’adona que la invitació a dinar és un parany. El seu “geis” l’obliga a acceptar. Però també ha jurat que els quatre arribarien abans de la nit a Tara! Es troba entre l’espasa i la paret.
Deirdré, Noisé i els seus germans es veuen obligats a marxar sols, amb els fills de Fergus però sense la protecció de Fergus.
Deirdré té un altre somni premonitori: un núvol ensagnat i Noisé, els seus germans i un fill de Fergus decapitats. Els avisa: “Si Conchobar ens invita a la sala on està assegut, serà lleial. Si ens envia, sols, a l’edifici de la Branca Roja, serà un mal auguri de traïció!”
I quan arriben… endevineu cap a on els envien… a la sala de la Branca Roja! On els espera un magnífic sopar.
Leborham, la maga mainadera i còmplice, avisa Deirdré de la traïció de Conchobar i els aconsella que barrin portes i finestres de la sala de la Branca Roja.
Serà inútil!
La violència i set de venjança de Conchobar no tenen límit. En l’assalt mor un dels fills de Fergus lleial a la paraula del seu pare i l’altre, comprat per Conchobar, es passa al bàndol contrari.
Només queden Noisé i els seus germans. Tots tres formen un cercle per protegir Deirdré, espatlla contra espatlla, espasa en mà i Deirdré al centre.
(Un altre parèntesi: El “blandiblu” original (o “moco verde”) és un invent celta del mag Cathbad).
Cathbad crea una mena de mar gelatinós verdós que els empresona i amenaça d’esclafar-los.
Perquè Deirdré no mori ofegada, els tres germans deixen caure les espases i alcen la noia. Cathbad aprofita per allargar el seu braç màgic, agafa Deidré i Conchobar té llum verda per tallar el cap dels tres germans desarmats.
Deirdré serà forçada a ser concubina de Conchobar que es venjarà humiliant-la constantment.
Fins el dia que Deirdré, acompanyant el rei en el seu carro, aprofita un revolt del camí per suïcidar-se llançant-se contra unes roques del barranc.
Un altre final desastrós que il·lustra de nou que la gelosia i la ràbia dels homes grans destronats per un relleu jove són destructius i que no compta el parer femení.
Em direu: “On és el famosíssim triangle amorós Tristan, Isolda i March?”. Forma part de les llegendes medievals (segles XI, XII, XIII) que, si us interessen, us les puc contar més endavant.