Llegendes celtes (4a part)

Els primers cristians creien en la reencarnació fins que Justinià, l’any 553 d.C, en el segon Concili de Constantinoble, va erradicar oficialment aquesta creença. Si una persona creu en la reencarnació i en poder re-experimentar unes vides, no està sotmesa a la por de la mort, per tant l’Església no la podrà manipular amb promeses de paradisos o amenaces de l’infern, i perdrà poder, oi? Doncs a Justinià no l’interessava perdre aquest poder, volia mantenir la por i el control de l’Església a l’accés al cel!
Moltes llegendes celtes són un seguit de múltiples reencarnacions, ritus de pas, proves, renaixement. La vida són etapes cap a la realització, la mort només és una porta.
Les llegendes celtes atrauen perquè l’univers celta no és fix, res és absolut, tot és metamorfosi i màgia. Hem de buscar sota les aparences.
La mort és de la mateixa naturalesa que el son. L’ànima perd el cos i entra en un estat diferent on les estructures mentals, causa i efecte i la lògica desapareixen.
L’inframón grec i romà és sinistre; el Sidh celta, no. Tot i que en època medieval les influències cristianes alteraren el contingut veritablement celta de les llegendes. “Re-cristianitzades” faran palès el pecat, el càstig, les redempcions, la importància de la virginitat i les dones malèvoles. Perquè serà?
Avui parlaré de llegendes de múltiples transformacions.

La llegenda de Ceridwenn:
Ceridwenn era una maga i la mare de Creirvy, una noia de singular bellesa, i de Morvran, un noi molt lleig i dolent. Per ajudar el seu fill, Ceridwen confeccionà una poció màgica que li donaria saviesa, atractiu i qualitats d’endeví. La poció havia de bullir un any i un dia, i les tres primeres gotes serien les gotes màgiques, la resta de la caldera seria verí. Morda, un cec, i Gwion, un nan, amb prou feines vigilaven i remenaven constantment la poció. Tres gotes van esquitxar la mà de Gwion, qui, en un reflex ben comprensible, les va llepar i immediatament es convertí en savi i endeví. Per sort! Perquè així va endevinar que era millor per a ell sortir cames ajudeu-me per escapar de Ceridwenn!
La maga, enfurismada, el perseguia! Gwion es va convertir en llebre i Ceridwenn en gos. Gwion esdevingué peix i Ceridwenn, llúdriga; ell, ocell i ella, esparver. Finalment Gwion es deixà caure en una era plena de blat. Ceridwenn canviant-se en gallina s’empassà el blat i, amb ell, Gwion. Resultat: quedà embarassada!
Quan va néixer el fill, Ceridwenn el llançà al mar en un sac. El nen va ser rescatat pel príncep Elphin. I la llegenda diu que Taliesin, el famós poeta, bard i druida, era la reencarnació de Gwion.

“The Wheel” l’arcà major nº X del Tarot Celta, representa els animals del cicle de transformacions de Gwion i Ceridwenn finalment embarassada.
Els cignes són els missatgers del Sidh.

Llegenda d’Oengus i Caer:
És Oengus un déu o un heroi? Les dues coses. Oengus és fill de Dagda i de Boand. Dagda, per amagar la infidelitat de Boand mentre el seu marit Elcmar estava de viatge, va parar nou mesos el sol perquè semblés un dia. Oengus va ser engendrat i nascut el mateix dia. El va educar el seu oncle Midir.
Oengus es va enamorar en somni d’una noia desconeguda. Va somiar amb ella tot un any i Boand es va passar un altre any buscant el seu rastre per tota Irlanda perquè el seu fill Oengus, abatut i malalt d’amor, feia pena de veure.
Gràcies a un endeví tenen alguna pista: la noia es diu Caer i és filla d’Ethal.
Ethal, el pare, d’entrada es nega a revelar on és la seva filla. Però el pressionen a l’estil mafiós i revela que la seva filla viu al llac de Bel Dracon i que durant un any és un cigne i l’any següent una dona.
Oengus espera Samhain per anar al llac, reconeix Caer en mig de 150 cignes i ell mateix es transforma en cigne. Caer li fa prometre que l’endemà la deixarà tornar al llac. I… s’enlairen… i… dormen junts… i… l’endemà volen tres vegades al voltant del llac… i… finalment Caer, com a dona, es queda amb Oengus!

Llegenda de Midir i Etaine:
És una proesa de superació!
Midir, germà del Dagda i déu sobirà del Sidh estava enamorat d’Etaine.
Però Fuamnach, esposa oficial de Midir, estava gelosa i decidida a no compartir marit. Per la qual cosa d’un cop de vareta màgica va canviar Etaine en un bassal d’aigua, en el que nedava una larva que es transformà en mosca. Però no era una mosca qualsevol, era una mosca vermella deliciosament guapa!
Com Midir continuava enamorat de la mosca-Etaine, Fuamnach va provocar un vent druídic desfermat que durant set anys va sacsejar la pobra Etaine fins que va caure sobre la roba d’Oengus, que l’amagà durant un temps en els plecs de la seva capa de raigs d’or.
A Fuamnach no li ha passat la dèria i crea una altra tempesta màgica i, després de mesos i mesos, per fi Etaine cau pel forat de la xemeneia d’una casa de Ulster directament al got d’una dona que se l’empassa i queda embarassada. Aix!… Etaine, per fi, té nou mesos de respir!
Neix una nena, de nom Etaine, filla d’Etar, que serà l’esposa del rei Eochaid.
Midir la troba, per fi! Li explica qui és i les males arts de Fuanmach envers ella. Etaine no vol enganyar el seu marit i li diu que tornarà amb ell, Midir, només amb el consentiment d’Eochaid.
Per recuperar Etaine, Midir, astut i perseverant, proposa a Eochaid una partida d’escacs. Perd la primera partida i perd 50 cavalls; perd la segona i perd no sé quants ramats; perd la tercera i ha de construir dics i netejar boscos. Eochaid, exultant, va per la quarta! Midir demana que el guanyador decideixi al final què vol. I és clar, guanya Midir! Demana quedar-se amb Etaine. Eochaid fa l’orni i li demana un termini d’un any.
Midir, condescendent i per no despertar sospites, accepta i hi torna un any després.
Però cinquanta guerrers armats encapçalats per Eochaid l’estan esperant.
Vist el comitè de benvinguda, Midir diu que no insistirà però que tingui al menys permís del rei per abraçar i acomiadar-se d’Etaine una última vegada. Eochaid accepta. Midir, com aquest qui res, abraça Etaine i sense necessitat d’efectes especials, s’enlaira amb ella, passen per el forat del sostre i tothom pot veure com, transformats en dos cignes units per una cadena d’or, s’envolen i desapareixen cap al Sidh… Un final digne de Disney!

…/… Continuarà