DEESSES I DÉUS CELTES (2a part)

La nostra germana del Temple Nolwenn ens ha escrit una sèrie d’articles sobre deesses i déus de la mitología celta i aquí us lliurem la segona part. Esperem que us encanti tant com a nosaltres:

Deesses i Déus Celtes (2a part)

Lugh, déu de la llum, fill de Midir i Etaine (més endavant us n’explicaré la llegenda). És un déu “multifuncional”, “politècnic” que, per als romans, equivalia a Mercuri, “inventor de totes les arts”.
Lughnasad, la festa de Lugh, celebrada l’1 d’agost, és una festa daurada, d’abundància de les collites per a la comunitat i de la potència del sol.
L’emperador August es considerava a si mateix diví i l’equivalent de Lugh. El mes de Lugh va quedar com a mes d’August (l’arrel augustus la trobem a agost!).
Detall interessant: “Lugh dú non” que significa “castrum de Lugh” es llatinitzà en Lugdunum, l’actual ciutat francesa de Lyon.


“4 of wands” (Bastons) del Tarot celta representa la festa de llum i abundància de Lughnasad per a la comunitat.
Goibniu és el déu de la forja. Evidentment, l’equivalent seria Vulcà o el déu nòrdic Svarog! Tot i que Goibniu no es queda tancat sota terra. Viatja, corre amb Dagda i Ogmios per rescatar l’arpa màgica. Forja un braç per aquí, unes argolles i cadenes per allà, que si un casc, que si una destral o uns estris per treballar la terra…


Mirem la làmina del “10 of Pentacles” (ors) del Tarot Celta, hi veiem el déu Goibniu martellejant un triskel per a la comunitat. Sent el triskel un símbol celta molt important, molt potent… passat, present, futur… evolució a través de cos, ment, esperit… Amb el triskel els druides curaven.
Perquè serà que el símbol d’Irlanda és un trèvol (shamrock)?

Ogmios, déu guerrer de força sobrenatural (per la qual cosa comparat a Hèrcules). Ogmios, déu de l’eloqüència, que mantenia lligats per unes cadenes d’or els oients a la seva llengua (simbolitzant la força màgica de les paraules per bé o per mal!). Els celtes eren de tradició oral però Ogmios seria l’inventor dels “ogams”, o alfabet dels arbres, alfabet dels druides, una escriptura per a iniciats.


“The Devil”, l’arcà major nº XV del Tarot Celta representa Ogmios, amenaçador i punitiu, que manté un home i una dona encadenats a la seva llengua.

“10 of Wands” (Bastons) hi veiem lletres “ogam” lluent sobre troncs en una mena de camí iniciàtic, gens fàcil!
Manannan Mc Lir, o Lir, és el déu del mar i de les aigües. L’Illa de Man deriva del seu nom.
En aparença seria l’equivalent de Neptú. Però Manannan Mc Lir no és “especialment especialitzat” en assumptes marítims i mil vegades més polifacètic que Neptú! Sap treballar el cuir, el ferro, conrear, construir i és un déu psicopomp. També té el do de mimetitzar-se amb l’entorn, sigui marítim o terrenal. És senyor de la boira i la fa servir per concloure situacions incòmodes… Ho veurem més endavant quan us parli de la llegenda de Cú Chulainn.

“The Judgement”, l’arcà major nº XX del Tarot Celta: hi veiem Manannan Mc Lir cavalcant en un dofí mentre el morts el saluden amb gratitud.
Chiodna: És la reina del mar i filla de Manannan McLir , déu del mar. El mar i les aus marines són el seus atributs.


“Queen of Cups” (copes) del Tarot Celta representa Chiodna.
Coventina també és deessa celta dels pous, fonts i rius i Sulis, deessa de les aigües termals (per als Romans Sulis-Minerva, “of course”!).
Midir és el déu sobirà del Sidh i germà del Dagda. Podríem pensar que és l’equivalent de Hades o Plutó, però no.
Per als celtes no existia el concepte de pecat o d’infern (tot i que, més endavant, les narracions medievals, al cristianitzar-se, sí que es tornen moralitzadores!).
El Sidh era el món paral·lel al dels humans. Els cignes eren els missatgers o missatgeres del Sidh. Per Samahain s’obrien les portes del Sidh i els dos mons comunicaven.
Els celtes eren coratjosos perquè creien en la immortalitat de l’ànima. D’aquí les múltiples llegendes de transformacions.
Morrigan (mor-/gran + rigan-/reina) és també una gran reina. Germana de reines guerreres : Badb i Macha (de Macha en parlaré més endavant).
Deessa de la guerra i del destí. Deessa temible i dura acompanyada de cornelles i llops. Ella mateixa, a vegades, es transformava en cornella.


“Death”, l’arcà major nº XIII del Tarot Celta representa Morrigan sobrevolant un camp de batalla sobre les ales d’un corb.
Nemetona, deessa de l’antiga Gàl·lia, significa cercle sagrat, santuari. Seria l’equivalent d’Hestia, Vesta, el foc sagrat de la llar?
Rosmerta, deessa de l’antiga Gàl·lia: Ro- (molt) smert-(prodigar) a-(sufixi femení) vol dir la molt generosa, representada amb cornucòpia, símbol de fertilitat i abundància. Recorda la deessa romana Abundantia.
Toutatis: déu gal, déu guerrer i “pare de la tribu”.
Recordeu els personatges d’uns còmics francesos que sempre apel·len a Toutatis i a Belisama? I que temen que “el cel se’ls caigui damunt el cap”!
Taranis, déu del tro de l’antiga Gàl.lia. És una mena de Júpiter o de Thor.
Està representat amb una roda de vuit raigs a la mà (la roda solar celta dels vuit punts cardinals: Samhain, Yule, Imbolc, Ostara, Beltane, Litha, Lughnasad i Mabon).

…/… continuarà

Nolwenn, Germana del Templo de la Diosa

Membres del Templo
Els nostres membres tenen molt a dir!

Comenta...

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *