Deesses i déus Celtes  (1era part)

La nostra germana del Temple Nolwenn ens ha escrit una sèrie d’articles sobre deesses i déus de la mitología celta i aquí us lliurem la primera part. Esperem que us encanti tant com a nosaltres:

 

Deesses i déus Celtes  (1era part)

L’expansió de les cultures indo-europees i dels cultes solars dels pobles mediterranis i germànics va accelerar la preeminència del sistema patriarcal. La veneració de la terra-matriu i els cultes lunars van quedar relegats. Els Celtes, però, malgrat ser un sistema patriarcal deixaren a la dona celta un paper més igualitari, amb més autoritat, un status, drets civils i guerrers fins la cristianització i l’Edat Mitjana.

Tenim tendència a voler trobar equivalències entre les divinitats celtes (siguin de Irlanda, de Gal·les, d’Escòcia, de l’antiga Gàl·lia o de Bretanya) i les divinitats romanes. Els Romans ja es van apropiar, sense complexos, les divinitats gregues, canviant-ne només els noms!

I van voler assimilar déus, deesses i herois celtes als seus! Per a la “interpretatio romana” Lugh era Mercuri, Ogmios era Mart i Taranis Júpiter, buscant concordances on no n’hi havia.

Les divinitats gregues i romanes són molt definides, “especialitzades” i viuen en un Olimp superior. Les divinitats celtes són molt més complexes, “multifuncionals” i es barregen amb els vius! La diferència entre déus i herois per als Celtes no és tan nítida com per al món grec i romà.

Es pot dir que Juli Cèsar o August tenien la mirada superficial dels turistes d’ara que es fan un “selfie” amb un natiu i pensen que acaben de plasmar tota la seva essència…

Tampoc és fàcil establir una genealogia ordenada i coherent dels déus celtes! Alguns són a la vegada pare i fill o filla i mare d’un pare o d’un germà o germana… No es tracta d’incests ni d’un “vodevil”. Més que genealogia és metafísica! Generar i ser generat, com l’humus fa créixer l’arbre que es convertirà novament en humus… o qui va primer, l’ou o la gallina?

“The world” l’Arcà major nº XXI del Tarot Celta

Sense la pretensió de fer-ne un tractat exhaustiu us parlaré de les principals divinitats celtes i en alguns casos hi afegiré algunes làmines del Tarot celta: (Universal Celtic Tarot, de Floreana Nativo i Cristina Scagliotti,
editat per “Lo Scarabeo”, Torino, Itàlia).

 

Dana:
És la deessa mare primordial, la Gran Mare creadora. Els Tuatha Dé Danaans (en parlaré més endavant) són els fills de Dana i pertanyen a les llegendes celtes pre-gaèliques.

“The Empress”, L’Arcà major nº III del Tarot celta, representa la Gran Reina, la Gran Mare, encarnant els elements i cicles de la vida.

Dagda:
És el Déu bo, el pare de tots, el déu druida. La seva caldera, sempre plena, dóna vida, la seva maça mata per una banda i per l’altra ressuscita. Sucellos, déu gal de l’agricultura i de les begudes alcohòliques, que porta un barril de cervesa i un martell es considera l’equivalent gal de Dagda.

També Dagda té una arpa màgica que pot canviar les estacions de l’any i també pot provocar els plors, el riure inextingible o el son profund i només obeeix a Dagda.

“Ace of Cups” (Copes) del Tarot celta representa la caldera de Dagda que regenera i dóna vida. Més tard, en època medieval, serà convertida en el Sant Grial de la llegenda de Arthus.

 

Brigid:
És filla i mare del Dagda, deessa guerrera, ferrera, curandera, poeta, sovint representada com a deessa triple.

“Temperance”, l’Arcà major nº XIV del Tarot celta, és Brigid amb l’aigua de la font en una mà i en l’altra la flama sagrada de Brigid.

“2 of Wands” (Bastons) del Tarot celta representa la festa d’Imbolc, dedicada a Brigid. Hi veiem la confecció dels ninots de palla, la multiplicació del foc (cremar la palla és el gest simbòlic de cridar la primavera) i dels ritus de fertilitat d’Imbolc (1 de febrer).

 

Cernunnos, Kernunnos en bretó:
És el déu cérvol, déu dels boscos, de la natura, de la fertilitat (alguns el comparen a Júpiter…), és el poder fecundant i creador.

“The Sun”, l’Arcà major nº XIX del Tarot celta, mostra com surt el sol entre les banyes del cérvol blanc, il·luminant el món, símbol de renaixement.

 

Belenos:
El déu gal del sol, de l’amor. És també el déu associat a la festa de Beltane (Beltane significa Focs de Belenos). Alguns veuen equivalència de Belenos i Oengus amb Apol·lo.

 

Belisama:
És la deessa
gal.la dels llacs, dels rius, del foc, de l’artesania i és la consort de Belenos. Com era deessa teixidora els Romans la consideraven l’equivalent de Minerva.

 

Rhiannon (en Gal·les) o Epona (en la Gàl·lia)
La deessa de l’amor, de la sexualitat, de l’empoderament femení, deessa dels cavalls. És la deessa de Beltane. Seria l’equivalent de Venus.

“3 of Cups” (Copes) representa la festa de Beltane (1 de maig): unes dones ballen entrellaçant unes cintes de color al voltant d’un arbre: simbolisme sexual, ritual de fertilitat, expressa l’alegria i l’exuberància del mes de maig.

 

Artio:
La deessa ossa, la reina. Seria l’equivalent d’Àrtemis, també associada a l’ossa? Art…emis? Art…io… per alguna coincidència etimològica llunyana?

“Strength”, l’Arcà major nº VIII del Tarot Celta, representa Artio passejant un ós només amb la seva serena força interior.

…/…  Continuarà

Nolwenn, Germana del Templo de la Diosa

Membres del Templo
Els nostres membres tenen molt a dir!

Comenta...

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *