Una ofrena per la Deessa molt especial

Entregar el que ens sobra, tan senzill com això, però tant poderós que pot ser fins i tot podia salvar vides. Per sort mai ho sabrem, però el que és segur és que farà un hivern molt més suportable per aquells que, en algun moment, tingueren una família, i ara resten abandonats i oblidats per ella en una freda gàbia.

Més de dos cents gossos, i sense contar els gats, això ens va dir la Sònia d’Animals Sense Sostre. Dos centes vides. Dos cents cors trencats. La labor de les voluntàries de les protectores és immensa. Gracies a elles els peluts que allà resideixen tenen un mínim de qualitat de vida. Elles, que s’encarreguen de vetllar pels peluts, d’alimentar-los, de passejar-los, de netejar-los, de donar-los aigua fresca i neta, de donar-los els medicaments… Elles, que dediquen hores i esforços a que aquests peluts tinguin el més semblant a una família que elles poden oferir. Jo… jo només els hi puc dir gracies, gràcies però de les grans, de les immenses, de les que quasi no em caben al cor.

En ocasions la meva parella i jo hem ajudat a protectores. Hem passejat gossos, hem amanyagat gats, hem portat pinso i productes de neteja, hem col·laborat comprant loteria i calendaris… però falta més, molt més.

I de cop vaig veure una crida. Una demanda d’ajuda propera, i per propera, molt dolorosa. Soc de Cervelló i qui demanava ajuda era una protectora de Vallirana. Just aquí al cantó. Demanaven mantes i tovalloles. Tan senzill com això, però tant poderós que podia salvar vides. Així que, ja ho saps, no me’n vaig poder estar de provar d’aportar el meu granet de sorra. Així que ho vaig dir al Temple, a les persones amb les que fem comunitat.

I la resposta va ser increïble!

Mantes, tovalloles, una bossa de pinso, raspalls i alguna que altra joguina.
Tant com per omplir de gom a gom el maleter del meu cotxe i també mig seient del darrere! Bosses i bosses de roba que els peluts agrairan. Imagina, tot recordant la teva manteta, com un dels peluts orfes de la protectora se n’hi ha fet un farcellet a sobre. Imagina com aquesta tovallola que vas donar el protegeix del fred ciment del terra de la gàbia. Imagina com, en una de les nits més fredes d’aquest hivern, el pelut té per companyia només aquesta peça de roba que li dona el calor necessari per sobreviure una nit més.


I saps què?

Que jo només et puc dir gracies, gràcies però de les grans,
de les immenses, de les que quasi no em caben al cor.

Gracies, per que tu ho has fet possible. Gràcies, en nom dels que no tenen veu. Gràcies en nom d’aquells que, pot ser fins i tot, els has salvat la vida. Per sort mai ho sabrem, però el que és segur és que faràs un hivern molt més suportable per aquells que, en algun moment, tingueren una família. Gracies, de tot cor, i que aquell lloc buit que deixà la teva manta o tovallola en el teu armari s’ompli de joia, de tresors i d’amor en nom dels peluts de la protectora de Can Bugunyà.
Que la Deessa et beneeixi.

Nàtica C. Roig

Nàtica
Nàtica
Sacerdotisa de la Diosa. Graduada en Historia.Mis publicacionesMás sobre mi...

Comenta...

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

IMPORTANTE: Actualmente nuestro espacio físico permanece cerrado hasta nuevo aviso. Seguimos nuestra actividad online y en las redes sociales.