ARTHUR, GINEBRA I LANCELOT (Cicle artúric 3a part)

En l’article anterior vaig parlar de la concepció d’Arthur, del seu naixement, de com Merlí entra a la vida del jove Arthur, sent el seu tutor secret, i com revela la identitat del seu pupil, l’únic capaç de treure l’espasa de l’enclusa i de la pedra.
Arthur Rei és un mite comú a Gal·les, Cornualla, Bretanya continental i Gran Bretanya. Artos (l’Ós) (Artus, Arthur) és l’encarnació de la reialesa universal, el guia, com l’Estrella Polar de la constel·lació de l’Ossa Menor guia els homes.
Però no us penseu que, una vegada l’espasa treta de la pedra, tot fos bufar i fer ampolles.
Els nobles barons, reticents, van moure fitxes, demanant a l’arquebisbe que Arthur tornés l’espasa a l’enclusa fins la Candelera. No va servir de res, és clar, encara que tothom intentés treure l’espasa. Els barons, tossuts, van tornar a demanar un ajornament fins Pàsqua, per admetre, reganyosos, que acceptarien la coronació d’Arthur per la Pentecosta. I així va ser.
La iniciació màgic-religiosa dels cavallers de la Taula Rodona d’Arthur recorda la iniciació guerrera dels “bardes-druides-guerrers” celtes. Recordeu l’exercit d’elit dels fianna (veure un article anterior sobre Finn).
Merlí, ja a la Cort d’Uther Pendragon, va ser l’instigador de la Taula Rodona. Però, la Taula Rodona de la Cort d’Arthur va ser veritablement la “marca” d’un rei prestigiós: Arthur. Símbol d’ètica, de valor, de noblesa. Després de les proves i de les victòries, sempre es tornava a la Taula Rodona on no hi havia ni primer ni últim.
A la Taula Rodona hi havia un tretzè seient que representava la traïció de Judes i ningú hi podia seure.
La immaduresa de Perceval (Percival, Peredur, Perlesvaus, Parsifal) fa que ignori l’advertiment i comet l’error de seure-hi. S’obre el terra, Perceval no està engolit de miracle i s’esquerda estrepitosament la Taula Rodona!
L’esquerda del tretzè seient no es ressoldarà fins que Perceval torni, convertit en el millor cavaller de la Taula Rodona, una vegada completada la recerca del Greal i sent artífex de la curació del Rei Pescador.
Tot això servirà de pretext per relatar les nombroses proeses de Perceval, “donant tombs” fins redimir-se i trobar el Greal.
Però això és una altra història que us contaré més endavant, si voleu…
Vídues, orfes, damisel·les en perill trobaven protecció i ajuda per a tot tipus d’injustícies, a la Cort d’Arthur, o creuant-se amb algun “cavaller errant” de la Taula Rodona.
No us podeu imaginar la quantitat de versions (en francès, gal·lès, anglo-normand, anglès, també en llengua d’Oc…). És impossible saber-ne el nombre exacte. Hi pul·lulen cavallers emblemàtics, els “clàssics” i els inventats o “reciclats”… Perlesvaus, Caradoc, Gauvain, Hunbaut, Yvain, Gliglois, Keu, Meraugis, Jaufré, Sagremor, Meliador, Blandin…
El que s’anomena “Vulgata artúrica” són 5 novel·les en prosa del segle XIII posteriors a Robert de Boron de autor/s anònim/s de les que es nodrirà Malory i que inspiraran autors i cineastes moderns.

“Kamelot”, Gustave Doré
Però, on era exactament la Cort del rei Arthur? Camaalot n’era la Cort imaginària. Com passa amb Avalon, tothom tira la manta cap al seu cantó!
Montmouth la situava a Caerleon, Gal·les. Chrétien de Troyes, a Cardueil, Gal·les també. Quan es va suggerir Glastonbury (Somerset) com a tomba d’Arthur (veure articles anteriors), Cadbury quedava a prop com a perfecte Camaalot! Alguns troben que Kameled a la Bretanya francesa també podria entrar a concurs. I altres (per què no?) pensen que és una simple derivació de “Camlann”, la última batalla d’Arthur.
Com es van conèixer Arthur i Ginebra?
Els saxons estaven a punt d’envair les terres de Leodegran (Gogvran). Merlí va crear un núvol de pols per salvar l’exercit britó en minoria i permetre la victòria d’Arthur.
Després de la batalla, Ginebra (Gwenwyfar, Guinevere, Guenièvre) la filla de Leodegran va rentar les mans i la cara d’Arthur, i li va oferir una copa de vi. Va ser un amor a primera vista! El pare, veient la seva filla embadalida, va dir que només la casaria amb algú capaç de vèncer els saxons. I ella va contestar que “no consideraria ni la sang ni la fortuna ni el rang, només el valor de la persona i la resposta del seu cor”. Tatxaan! Arthur decideix casar-se amb Ginebra.
En l’obra de Montmouth, Lancelot encara no existeix! El problema per a Arthur serà Mordred, el seu nebot. Arthur deixa el seu regne i la reina Ginebra sota la protecció de Mordred per anar a lluitar contra l’emperador de Roma (ficció total, perquè el governador Lucius Hiberius mai va existir).
Mordred (Medrawt) aprofita la seva absència per usurpar el tron d’Arthur i en lloc de protegir Ginebra, la segresta, en fa la seva concubina i sembra la zitzània a tot arreu.

“Guenièvre”, Didier Graffet
Arthur torna a marxes forçades per castigar el traïdor. Per si fos poc, Mordred s’ha aliat amb els saxons!
Arthur, brandant Excalibur (Caletfwlch), esperona Lamlei, la seva euga blanca. La batalla és llarga i cruenta. Molts cavallers hi perden la vida. Finalment Arthur i Mordred s’enfronten i es fereixen de mort mútuament.
Arthur té clavada la llança de Mordred. Només té temps de donar ordre al seu escuder de llençar Excalibur a l’aigua. De l’aigua surt la mà de la Dama del Llac que agafa l’espasa al vol, brandant-la tres vegades abans de capbussar-la definitivament.
Viviana, qui va donar Excalibur a Arthur, retornarà l’espasa al llac.
Avalon ens recorda el Tir na n’Òg celta (veure articles anteriors) i Morgana, guardiana d’Avalon, hi guiarà Arthur.
Després de la mort d’Arthur, Ginebra entrarà al convent per sempre i serà enterrada al costat d’Arthur.

“La Salle du Trône”, Sandrine Gestin
Les obres de Chrétien de Troyes anaven adreçades directa o indirectament a Marie de France, a Aliènor d’Aquitània i dames de la cort. És Chrétien de Troyes qui introdueix el personatge de Lancelot, en “El cavaller de la carreta” (obra encarregada per Marie de France). Típic relat de “fin’amor” cortès.
Lancelot és fill de Ban de Benoïc, criat per Viviana, la Dama del Llac (veure article anterior). És amic de Gawain, el nebot d’Arthur.
Meleagant (no el confoneu amb Mordred!) ha segrestat Ginebra.
I Arthur?… Arthur està lluny, ocupat amb les seves batalletes!
Serà Lancelot, perdudament enamorat de Ginebra, qui la salvarà de les urpes del cruel Meleagant!
Per alliberar Ginebra, Lancelot haurà de recórrer un veritable camí iniciàtic de proves, reptes i sacrificis.
Haurà de creuar el Pont de les aigües tenebroses sobre el fil de l’espasa amb tot el que comporta de sofriment i ferides.

“Lancelot creuant el Pont de l’Espasa”, Capitell de St Pierre de Caen
Lancelot, sense cavall, troba pel camí cap al castell una carreta d’infàmia (és a dir, una carreta per transportar condemnats) conduïda per un nan. Lancelot haurà d’empassar-se el seu orgull de cavaller i per amor, per poder reunir-se amb Ginebra, haurà de pujar a la carreta d’infàmia. Dubtarà, recularà dues passes, finalment hi pujarà i aguantarà els insults de la xusma que l’escridassa, com el Crist humiliat camí del Calvari. Malgrat tot, arribarà al castell, alliberarà Ginebra i, la reina, en lloc de saltar als seus braços agraïda, li reprotxarà haver dubtat per pujar a la carreta. Ginebra! T’has passat!
Després de salvar Ginebra i decapitar Meleagant, Lancelot serà digne de seure a la Taula Rodona. Però sempre viurà en conflicte entre la seva consciència, la seva fidelitat al rei Arthur i el seu amor per la reina, “la noble reina que provoca en ell desig, valor i coratge”.
Farà vot de castedat, però Elaine, filla del rei Pel.lès, enamorada de Lancelot, l’enganyarà mitjançant la màgia. Lancelot estant amb Elaine pensarà que està amb Ginebra! Una “relliscada” que donarà fruits: en naixerà un fill, Galahad, el cavaller més jove i més pur de tots.
Per a Robert de Boron, Mordred és nebot d’Arthur. És fill de Lot i de Morgause, germana de Morgana, que són també pares de Gawain.
Res de fill incestuós. Aquí també Arthur, mentre se’n va a França i a Roma, deixa Ginebra sota la protecció de Mordred, que els trairà, agullonat per l’odi. Arthur, malferit, demanarà ser portat a Avalon on el guarirà la seva germana Morgana.
La versió de la relació incestuosa de Morgana (filla de Ygraine i Gorlois) amb Arthur treu cap al segle XIII amb Lancelot-Greal de la Vulgata i tindrà conseqüències nefastes per a tots els implicats.
Lancelot, considerat impur, no podrà anar a la recerca del Greal, ni accedir-hi. Només el podrà contemplar a través d’una boira.
Malory (segle XV) va afavorir l’amplia difusió de la llegenda artúrica. Gràcies que l’impressor Caxton rescatés i publiqués, després de la mort de Malory, els seus manuscrits escrits a la presó.
La guerra entre Arthur i Lancelot i Arthur i Mordred ens recorda una mica la Guerra de les Dues Roses de la que Malory va ser una víctima.
“Le Morte Darthur” de Malory té un rerefons de “novel·la negra”: Mordred és fill incestuós de Morgana i Arthur. I Morgana és una malèfica nigromant.
(Arthur encara no coneixia Ginebra).
Arthur va intentar desfer-se del nen deixant-lo a la deriva en una barca, amb tots els nadons nascuts el mateix dia. Déu-n’hi-do, Arthur! L’únic que es va salvar va ser Mordred. Que sempre serà la pedra a la sabata d’Arthur!
Mordred sembrarà la zitzània, delatarà Lancelot i Ginebra. Una vegada els amants descoberts, els consellers d’Arthur li “aconsellen” (quin eufemisme!) que el millor és que Ginebra mori a la foguera. Sort que finalment Lancelot salvarà Ginebra de la foguera matant, de pas, un munt de nobles cavallers.
Només els queda fugir de la Cort perseguits per sempre. Un drama!

“Sir Launcelot in the Queen’s chamber”, Dante Gabriel Rosetti
Ja sabem com acaba la història: Arthur i Mordred es maten mútuament.
Quan Mordred descobreix que és fill incestuós d’Arthur, pateix, igual que Morgana, una degradació del personatge que el porta cap a la negror.
Aquí podríem efectuar una ràpida psicoanàlisi d’un complex edípic evident! Mordred, fill-nebot, mata el seu pare-oncle, al més pur estil de tragèdia grega. O en un taller accelerat de Psicogenealogia també podríem analitzar com es paguen inexorablement els errors dels ancestres!
Per a Tennyson (segle XIX), Ginebra (en “Iddylls of the King”, 1859), repenedida i perdonada per Arthur, acaba la seva vida al convent (visió moralista victoriana!).
Només era un intent d’endreçar una mica les principals versions, perquè s’han anat barrejant tantes, que a vegades sembla un “kit” de certa marca sueca perquè cadascú se’l munti i se’l pinti a la seva manera.

…/… Continuarà
Nolwenn, germana del Templo de la Diosa